El flamenc és una au cada any més present a l’Albufera. Ha passat dels pocs centenars que es van vore cap a l’any 2012 fins als milers que venen els últims hiverns. La seua presència també atrau a la marjal un nombre creixent d’stans, que en la seua bogeria els perseguixen entre marges fins que aconseguixen que se’n vagen a un lloc més tranquil.
Descripció
El seu nom científic és Phoenicopterus mentres que el seu nom valencià ve del seu color: flamenc, semblant a una flama.
El flamenc no és un au que necessite presentació. La seua majestuositat de més d’un metre d’alçada i el seu color rosa pàlid el fan fàcilment reconeixible. Es caracteritza també per les seues potes i coll llargs i el pic voluminós.
Encara que icònicament se’l representa amb color rosat, el seu plomatge és blanc, especialment quan es jove. El seu color canvia amb l’alimentació i és rosa quan s’alimenta d’artemia salina (una gamba molt menuda).
És fàcil de reconéixer quan vola, perquè destaca la manera en què esten el coll i les potes, veient-se encara més gran.
Distribució
És un au que es troba en tots els continents excepte Oceania. Així i tot, les espècies de cada continent són distintes. La que es pot vore a l’Albufera és el flamenc gran, l’espècie més comuna, que viu en els aiguamolls prop de la costa del sud d’Europa, Àfrica i el sud-oest d’Àsia.
Habitat
Els flamencs necessiten àmplies extensions d’aigua poc profunda, normalment salina, salobre o alcalina. Per això viu en aiguamolls com la marjal de l’Albufera.
Alimentació
Com altres aus que viuen a aiguamolls, els flamencs s’alimenten filtrant l’aigua i el fang. Així obtenen crustàcis i algues. El seu bec té una forma característica i està adaptat per a eixa filtració, però l’útilitza al revés, clavant el seu cap dins l’aigua mentres manté el cos fora.
Cria
Fan els nius de fang, amb forma cònica i ponen normalment només un ou blanc que coven durant uns 30 dies. Els flamencs alimenten les seues cries amb una “llet” similar a la de les colomes, però amb més greix i menys proteïnes, que és produïda per glàndules ubicades en la zona superior del tracte digestiu. Les cries són alimentades amb este producte durant uns dos mesos, fins que el seu bec està prou desenvolupat per a filtrar l’aliment.
Influencer
El poder d’atracció que té esta au sobre els seus fans és enorme, més que qualsevol altra au de l’Albufera. Quan apareix una bandada es corre la veu i els camins i marges propers s’omplin de gent, vinguda de totes les ciutats del voltant.
Entre els seus fans és molt comú trobar una varietat concreta que planta la seua aparatosa càmera al mig del camí i s’enfada quan algun llaurador ha de passar a treballar al seu camp. També hi ha un altre tipus de follower molt característic que es dedica a perseguir-los fent que s’allunyen, fins que aconseguix que tota la bandada fuja buscant un lloc més tranquil. Estos dos tipus de fans solen no agradar-se mutuament.
A l’Albufera
Són una au migratòria i quan apareixen per l’Albufera sol ser de passada, migrant al cap d’uns dies o setmanes. Cada any són més comuns i venen més vegades però continua sent una au rara de vore en el dia a dia de la marjal. Això els fa difícils de vore a les nostres rutes.
Normalment arriben en tardor o hivern i poden estar per ací també en primavera. Poden arribar a ser un problema després de la sembra de l’arròs, perquè per la seua mida i pel costum d’anar junts en grans poblacions, poden fer un autèntic desastre al camp si l’arròs està creixent.