La séquia de la Malva, el malvinar… La malva és una flor molt present a la marjal suecana. A l’Albufera es pot vore també l’espècie acuàtica, la malva d’aigua, que només es troba a alguns aiguamolls i rius. És una planta amb tanta identitat que fins i tot dona nom a un color.
La malva és una planta herbàcia perenne encara que és pràcticament tota una família botànica, les malvàcies. És molt variable de mida, perquè pot fer des de 20 cm a 150 cm. Sol ser de creixement recte i vertical però també apareix de manera rèptil. Té fulles grans, amb forma de pampa i dividides en cinc lòbuls.Les flors criden molt l’atenció per la coloració rosa o púrpura dels seus pètals travessats per línies més fosques. El fruit és una càpsula pentagonal que conté les llavors.
La seua floració comença per febrer o març i amb bones condicions ambientals perdura fins a octubre.
La malva és molt freqüent a tot arreu. Apareix en solars i descampats, màrgens dels camps i camins i també a les vores de rius i séquies. És molt comuna en llocs on hi ha fauna, domèstica o salvatge, perquè es beneficia de l’adob nitrogenat que oferixen els animals.
També ens podem fer una idea de com de freqüent és amb l’expressió fer malves o criar malves. Segurament per la seua capacitat de viure als cementeris.
Usos
La malva es considera una planta medicinal. El seu nom en grec faria referència a la seua capacitat de suavitzar la pell. Existix alguna evidència científica sobre el seu ús com a antitusiu, antiinflamatori i laxant. Així i tot, la veritat és que mai hem vist a cap llaurador arrosser utilitzant-la, al contrari que altres plantes com el ricí.
Importància per a Cèrcol
La malva és el nom de la séquia que rega un dels nostres camps de boquera i també treballem dos camps a la partida del malvinar, front a l’Ullal de Baldoví. Si veniu a alguna ruta és possible que vos portem fins a ells.